LES ILLES BALEARS AMB VEU PRÒPIA

LES ILLES BALEARS AMB VEU PRÒPIA

LES ILLES BALEARS AMB VEU PRÒPIA. Els ciutadans i ciutadanes de les Illes
Balears han d’estar presents en els assumptes europeus amb veu pròpia. Cal
garantir la participació directa de les Illes Balears a les institucions
europees, mitjançant representants del nostre govern, quan es tractin qüestions i
competències que són pròpies de les Balears.
EL CATALÀ, LLENGUA DE PRIMERA. La llengua catalana, pròpia de les Illes
Balears, és oficial en un territori d’onze milions d’habitants. El català és un dels
deu idiomes més parlats d’Europa ( i n’hi ha vint d’oficials a la UE ). Si avui la
llengua de les Balears no és plenament oficial a la Unió és només pels obstacles que
hi han posat sempre els estats espanyol i francès. Europa, a diferència d’Espanya,
valora la seva rica diversitat. L’aprovació de la Constitució europea no pot
convalidar la marginació d’onze milions d’europeus.
EUROPA COM A PROJECTE POLÍTIC. Europa ha estat fins ara un èxit sense
precedents en la història. La Unió Europea és una unió d’estats filla de la CEE
fundada el 1957 com a comunitat econòmica. La convergència econòmica i la unió
política han donat el seu fruit i Europa ha avançat en pau, llibertat, democràcia,
prosperitat i benestar. Ara hem d’avançar en aquesta unió i fer una autèntica
Europa dels ciutadans, forta, solidària i plural. Europa ha de ser la pàtria
comuna dels seus habitants. La superació de les inèrcies dels estats que
enyoren les velles fronteres unirà encara més els pobles d’Europa.
PER UNA EUROPA SOCIAL I SOLIDÀRIA. Si la Unió Europea s’ha edificat fins avui
bàsicament sobre el pilar de l’economia, havent-se creat un mercat europeu comú i
una política econòmica i monetària compartida, ara és l’hora de l’Europa social.
L’Agenda Social Europea, que ha de ser un dels eixos més importants de la
Unió, ha de posar data per acabar amb l’exclusió de la prosperitat d’una part

massa significativa de la societat europea, amb els desequilibris regionals (un
centre-nord ric, l’est, el sud i i la perifèria amb dificultats), i amb la discriminació
laboral i social per qualsevol motiu. Els drets socials dels europeus han de ser
els mateixos per a tothom, sigui quin sigui el país de residència.
L’ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES. La Unió Europea és fruit del
consens històric sorgit en la postguerra entre les tres grans tendències polítiques
democràtiques: el socialisme democràtic, la democràcia cristiana i el liberalisme
progressista. Aquestes tres ideologies coincideixen en el que és essencial: la
democràcia, la prosperitat i la pau només són possibles si el progrés econòmic va
lligat a la llibertat i al benestar de les persones. Contra l’onada conservadora
que vol desmantellar l’estat del benestar, les forces progressistes de la coalició
Pobles d’Europa convergim en la defensa d’una economia social i d’uns serveis
públics que assegurin tant el progrés econòmic com el benestar de la gent.
PEL RECONEIXEMENT DE LA INSULARITAT. Des del mar Bàltic a la Mediterrània,
Europa és un continent d’illes. La major part d’Europa està constituïda per països
costaners amb importants regions insulars: Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília,
Creta, les illes de l’Egeu, les del Bàltic i la mar del Nord… Dos estats insulars de
l’Europa mediterrània, Xipre i Malta, tenen menys població que les Balears. Dins
Europa no som una anomalia. Dins Europa les Balears sabran trobar socis per
resoldre els problemes i els reptes comuns que la insularitat ens planteja. Les illes
han de poder equiparar-se socialment i competir econòmicament amb els
territoris continentals.
PER L’EUROPA DE LA SOSTENIBILITAT. Actualment, la Unió Europea és el
referent de les polítiques ambientals de tots els estats i regions d’Europa. La
protecció del medi ambient sempre ha estat un dels pilars bàsics de la Unió. Són
indiscutibles la credibilitat i l’esforç de les institucions europees en la promoció de
polítiques de desenvolupament sostenible en l’àmbit europeu i en l’internacional.
Però la Unió Europea necessita ser més ambiciosa i articular més esforços
per atendre l’essència del desenvolupament sostenible a tots els nivells de
governabilitat. La Unió ha de potenciar més la protecció del patrimoni natural i la
biodiversitat a través d’una major integració de les consideracions mediambientals
en les diferents activitats econòmiques i socials europees.
EUROPA EN EL MÓN. Europa és avui el primer mercat mundial, la tercera potència
més poblada i el primer centre de desenvolupament econòmic i social. Però Europa
no pot sobreviure aïllada. La Unió necessita una política exterior comuna,
efectiva i solidària, que asseguri la nostra presència en el món i la construcció
d’espais de cooperació entre societats i civilitzacions que estenguin la
prosperitat, el benestar i la democràcia com a requisits per a la seguretat i
la convivència. El Mediterrani, una de les cruïlles d’aquest món, necessita una
Europa segura de si mateixa i capaç d’obrir ponts de diàleg que afermin la pau
en un món més just.

Deixa un comentari